Home » Investigació i Docència

Investigació i Docència

LA IMPORTÀNCIA DE LA "PRECOCITAT" EN L'AUTISME: DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT

LA IMPORTÀNCIA DE LA  "PRECOCITAT" EN L'AUTISME: DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT - Psicoanàlisi i clínica

Sabem bé que el subjecte és en constitució constant, que el seu ésser de subjecte no es clausura en el recorregut de tota la seva vida. Per altra banda, hi ha unes passes prèvies que s'han de fer abans de poder-ne fer d'altres... i, a més, algunes d'aquestes primeres passes podrien estar lligades a una temporalitat concreta . (...)

 

 
09-07-2015 comentaris (0)

AUTISMO Y ALIENACIÓN. NOTAS PARA UNA COMPRENSIÓN DEL AUTISMO

AUTISMO Y ALIENACIÓN. NOTAS PARA UNA COMPRENSIÓN DEL AUTISMO - Psicoanàlisi i clínica

Abstract:

Podemos considerar el autismo como una disfunción (¿ausencia?, ¿trastorno grave?) de la operación alienación-separación por la que un sujeto se constituye. Conocemos bastante lo que de la operación se juega en lo imaginario (la captura especular) y en lo simbólico (la captura por el significante); menos trabajado está lo que se juega en lo real (por el goce). Es precisamente en este registro que intentaremos añadir algunas cosas. 

Palabras clave: Autismo, alienación, autoerotismo, goce autista, lalangue. 

07-07-2015 comentaris (0)

EL CAS: DONNA WILLIAMS

EL CAS: DONNA WILLIAMS - Psicoanàlisi i clínica

... I l’altra paradoxa és que alguns d’aquest autistes, d’adults, i després d’un procés de “para-subjectivació” particular en cadascun d’ells, poden trobar solucions, “autístiques” o no tant autístiques, d’inserció en l’Altre. Per altra banda, el diagnòstic d’autisme pot quedar “afectat” per diverses evolucions clíniques. Això no és només relatiu a l’autisme: ens hi trobem en general també en les psicosis. (...)

09-07-2015 comentaris (0)

PSICOANÀLISI, INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA

 DESORDRE I DESGAVELL EN ELS JOVES

Segur  que no cal justificar massa el títol perquè s'associa fàcilment la juventut amb el desordre i el desgavell. Això no és nou, ha estat quasi bé sempre així. És difícil pensar en el títol d'una conferència que parlés de :"Desordre i desgavell en els adults.". com una generalitat: podríem pensar que es tracta de particularitats. (...)

 ELS NENS DE QUI ES DIU QUE FRACASSEN, FRACASSEN? 

La pregunta sobre el fracàs escolar és pertinent en un món com el nostre, és el que tenim, essencialment perquè aquest món s'apuntala en un parell de paradigmes(...) L'un és la ideologia cientifista: tot hauria de ser avaluable, passat a termes estadístcs, amb resultats homologables, etc. Si exists una pedagogia científica, aquesta hauria de ser capaç de calcular les variables de l'error i reduir-lo a un marge insignifcant. L'altre paradigme és el de la democratització generalitzada: això va des del tots som iguals i per tant tots tenim els mateixos drets i deures, tots els nens a les aules, fns a “tots podem opinar de tot”. Aleshores, el fracàs apareix com un símptoma, en primer lloc, social. (...)

 ELS NENS ERRÀTICS, DIFICULTAT PER TROBAR UN LLOC EN L'ÀMBIT EDUCATIU I SANITARI

...Amb els que ens trobem és en una mena d'acoplament, o reverberació, si puc dir-ho així, entre l'errància 2 que “pateixen” els propis nois i la resposta que es troben en la realitat, especialment des de la institució escolar -no per res especial, sinó pel lloc que ocupa en l'ordenament social.  (...)

 EL RECHAZO COMO RASGO. (PARA FAMILIAS CON NIÑOS EN ACOGIDA)

... Fenomenológicamente nos encontramos con:

una primera separación de los padres que se realiza como pseudo corte: estos niños no son huérfanos, saben de sus padres y mantienen con ellos algún tipo de contacto. Permanece un vínculo que si bien en la actualidad se encuentra "congelado", para bien o para mal, puede restaurarse.  (...)

 una segunda separación, la de la institución donde ingresó a raíz de la rotura familiar, para desembocar en una familia acogedora y,

una tercera separación de la familia acogedora como expectativa (se trata de una separación anunciada, puesta a la entrada del encuentro con la familia acogedora), para reencontrarse en un futuro ideal con su familia de la que se supone que estará "curada" de lo que la hacía incompetente para atender a su hijo.  (...)

 EL REBUIG COM A TRET. (PER A FAMÍLIES AMB NENS EN ACOLLIMENT)

... Una primera separació dels pares que es realitza com un pseudo tall: aquests nens no són orfes, saben dels seus pares i mantenen amb ells alguna mena de contacte. Roman un lligam que si bé en l'actualitat es troba congelat, per bé o per mal, pot restaurar-se 

 Una segona separació, la de la institució on ha ingressat arran del trencament familiar, per anar a parar a la família acollidora i

Una tercera separació de la família acollidora com a espectativa (es tracta d'una separació anunciada, posada a l'entrada de la trobada amb la família acollidora), per retrobar-se en un futur ideal amb la seva de família de la que se suposa que estarà "curada" del que la feia incompatent per atendre el seu fill.  (...)

 

 

 

13-04-2020 comentaris (0)

TEMES DE L'ESCOLA DE PSICOANÀLISI

 ALGUNAS CUESTIONES SOBRE EL CARTEL

... a) Las finalidades

En primer lugar, las enunciadas en el 64. La primera es el trabajo: es para la ejecución de un trabajo que Lacan inventa y desarrolla esta herramienta, un trabajo que: 1) restaure el filo cortante de la verdad en el campo que Freud abrió; 2) que devuelva la praxis del psicoanálisis al deber que le toca en este mundo, y 3) un trabajo que, mediante la crítica asidua, denuncie las desviaciones y los compromisos que amortiguan el progreso del psicoanálisis degradando su uso. Todos ellos, objetivos que mantiene en la “Carta de Disolución" del 1980.  (...)

 EL DESIG EN EL DISPOSITIU DEL PASSI

... Però el que interessa posar ara de relleu és la qüestió del pas al desig de l'analista, per la banda de l'acte que l'ha arrencat, posat en marxa, però també per la banda de la verificació, si és possible, de la hystòria analitzant, com a desig de seguir sabent una altra cosa descentrada del subjecte, més enllà de la determinació de la cadena significant, i lligat, aquest desig, al d'un Altre Altre que s'encarna en l'Escola. Aquesta és la volta, del desig de l'analista al desig de l'Escola i novament al desig de l'analista. (...)

 EL DESEO EN EL DISPOSITIVO DEL PASE

... Pero lo que interesa poner ahora de relieve es la cuestión del paso al deseo del analista, por el lado del acto que lo ha arrancado, puesto en marcha, pero también por el lado de la verificación, si es posible, de la hysteria analizante, como deseo de seguir sabiendo de otra cosa descentrada del sujeto, más allá de la determinación de la cadena significante, y ligado, este deseo, al de otro Otro que se encarna en la Escuela. Esta es la vuelta, del deseo del analista al deseo de la Escuela y nuevamente al deseo del analista. (...)

 LA PASSE, UN ÉCHEC QUI A DU SUCCÈS 

 ... Il n'y a pas de doute de la centralité de la passe dans notre École. Cependant, la reconnaissance de son lieu fondamental ne nous empêche pas de percevoir des difficultés dans sa "réalisation". Des difficultés qui ont été constantes dans l'histoire de la psychanalyse lacanienne, nous le savons bien, jusqu'à l'extrême de faire dire à Lacan: "Bien entendu c'est un échec complet, cette passe" (...)

 EL PASE, UN FRACASO EXITOSO

No hay duda de la centralidad del pase para nuestra Escuela. Sin embargo, el reconocimiento de su lugar fundamental no impide percibir dificultades en su “realización”. Dificultades que han tenido también su constancia en la historia del psicoanálisis lacaniano, lo sabemos bien, hasta el extremo de hacer decir a Lacan: “Bien entendu c’est un échec complet, cette passe» 

 LÓGICA DE GRUPO Y LÓGICA DE ESCUELA, OTRO ORDEN LIBIDILINAL

... (LACAN)   “Si yo père-sévére (patri-severo), es porque la experiencia realizada requiere una contraexperiencia compensadora”... No tuvo ocasión, Lacan, de ser testigo de lo compensador de la contraexperiencia.

Los demás, hemos seguido y seguimos “père-severando”, y seguimos topando con dificultades de estructura: sabemos -o creemos saber- lo que ocurre al inicio de un psicoanálisis... en todo caso, por el hecho de operar -de operar ya el artilugio del sujeto-supuesto-saber- se obvia quizás demasiado rápidamente este paso, este pase, digamos de paciente a analizante.  (...)

 

 

13-05-2015 comentaris (0)
Psicoanàlisi i clínica

CONSULTA Granollers, Aureli Font 2, 1r-2a

Psicoanàlisi i clínica

CONSULTA Barcelona, Calvet 75, 1r-3a